Concretament, premi a la ciutat més bruta, de moment.
El millor de l’escala a Porto va ser l’autopista: estava aromatitzada amb eucaliptus. El contrast entre els cotxes, el fum i l’asfalt amb aquella olor tan fresca ens va encantar.
Un cop a la ciutat, no sabíem què fer i vam haver de fer servir el “comodín de la llamada”. Després de la trucada, vam quedar-nos tal qual, aparentment no hi ha res massa especial excepte moltes pujades, baixades, caos de transport públic i privat, i infinita gent poc amistosa al carrer.
Al final vam aconseguir arribar a la ribiera del Douro, després de passar per carrerons estrets i amb un cert encant decrèpit. Al riu, la gent fa cua per pujar als vaixells turístics, pren algu a les terrasses i fa fotos al pont de l’Eiffel, que és com la torre de París en horitzontal.
Nosaltres vam prendre una cervesa extranyament barata pel lloc on erem (al Coru és molt més cara!) i després vam pujar al centre en funicular.
